El segon principi

Aquesta es la rao del meu blog:



un dia fa ben poc vaig coneixer a una persona que tot i haver viscut la nostra infancia sota el mateix sostre no sabiem res la una de l´altre. Aquesta persona es la meva germana petita , que tot i ser la petita ja te 22 anyets, em vaig donar compte que havia perdut molt de temps pero que tot i aixi encara podiem coneixer-nos.

per algun motiu aquell dia el vem pasar juntes i bem poder parlar de moltes coses que mai no haviem compartit, em vaig donar compte de lo absolutament facil que es parlar amb ella, i ames em va ajudarmolt a veure les coses desde un punt de vista molt diferent al que feia servir fins ara.

Es cert que ja feia temps que pel meu cap rodaben idees de com voldria jo mateixa que fos la meva vida, pero fins que no vaig parlar amb ella no vaig ser capaç de afrontar-ho, vaig descobrir que ella tenia mes o menys les mateixes inquietuts que jo , aixo m´esclareix el que jo pensaba , potser ha sigut per la nostra educacio o be per la nostra infantessa, pel que som aixi.

Sigui com sigui tinc molt a agrair-li ja que ara em sento amb prou valor per poder cambiar la meva vida poc a poc i per intentar entendrem a mi , a la meva forma de ser.

Desde aquell dia tot el que faig es intentar recobrar el control , que no se en quin moment vaig perdre, de la meva vida, nomes intento ser realment feliç , intento ser realment JO.
Espero que tu tambe ho aconsegueixis, ara ja saps on trobar un recoçament , jo tambe ho se.
T´ESTIMO.
tot i que s´em fa raro dir aixo es el que sento , i fins ara no he sapigut dir-ho.